(1) Florida-Portatge té totes les de guanyar: Vicente Martínez (amb l’inestimable col·laboració i disseny de Carlos Corredera) ja ha eixit triomfador en 2008 i 2009 amb fogueres d’alta creativitat, jocs de volums atrevits i un impacte cromàtic fora de sèrie. Ara venen amb un nou monument, Il·lusiona’t, una foguera plantejada amb molt d’equilibri, sobre un estret bastidor que acaronarà els 18 metres d’altura i s’obrirà verticalment en l’aire.  Simula el cos espectacular d’un il·lusionista que fa levitar a una dona.  El remat serà d’un gran virtuosisme cromàtic, predominant el negre i el morat, que s’han apoderat de la plàstica d’este tandem d’artistes gràfics.

(2) Carolines Altes donarà altra oportunitat de Pere Baenas per demostrar que continua en forma, després d’haver rebut quatre primers premis de totes les categories a Alacant, i d’haver fet el ninot més gran de la història a la falla Nou Campanar de 2010. Hui treballa en Fragàncies Alacantines, un projecte molt estudiat i molt diferent als que ha plantat al llarg dels últims anys. D’un pot de perfum ix un monumental esclat de flor rematat per un cap d’ocell de fantasia. La nova aposta del taller és el risc en la compensació de volums que trenca amb la simetria habitual. Impactarà.

(3) Port d’Alacant venia anunciant la que serà la seua major aposta dels últims anys: una foguera de més de 110.000 euros dissenyada per Sergio Gómez i de factura del constructor José Manuel García, “Pachi”. Màscara de carnestoltes és el títol per a una estructura de més de 18 metres d’altura coberta per fantasies d’estètica festiva i un personatge central a mode de coronament. La comissió i l’artista buscaran llevar-se l’espineta clavada de 2009, que quedaren a la cua de la classificació de guardons. Fàcil no serà, però ara defensaran millor el seu potencial.

(4) Altozano innova. És el que vol vendre la comissió, que ha contractat en 2010 a un dels artistes que més ha incidit l’estètica a Alacant durant els últims anys: Fran Esplà. La foguera es manté en una posició modesta, dins la categoria Especial, però no renuncia a impactar a través del disseny. Sense mirar enrere promet donar una sorpresa a l’espectador que busca temes renovats.

(5) Gran Via – La Ceràmica no han tingut sort des que planta en categoria Especial. Sempre s’ha endut pitjor premi del que esperava la vox populi. Venen fent grans esforços de la mà dels germans Gómez Fonseca, que omplin l’encreuada de carrers amb estructures coloristes i cridaneres. Enguany planten El teatre dels somnis i canvien de xip. La foguera presenta una estructura poc convencional, a mode d’escenari a la italiana. El nivell del risc puja, i amb este les aspiracions de deixar petjada.

(6) Sant Blai de Dalt conta de nou amb un modest monument, però firmat per Paco López Albert. I amb això està tot dit: una composició perfecta, feta amb el tiralínies de Gisbert Picó i rematada amb el nivell de detallisme amb el que Paco treballa sempre, independentment del pressupost i de les dimensions del cadafal. En la foguera Gèminis jugarà a impactar a través de dos figures femenines que marquen una simetria perfecta, recurs adient d’un tema que li va com anell al dit.

(7) Hernan Cortés canvia d’artista: després de molts anys destacant amb peces de vareta de la factoria valenciana Manolo Garcia s’allunya del colossalisme i entra en acció amb la caricatura de Jesús Grao. Oritgens serà l’obra amb la que Grao torna a la màxima competició. La seua basa serà el format de grans volums; una figura piramidal de 18 metres d’altura ens recordarà el moment de la creació universal. Una interpretació molt personal.

(8) Mercat Central es queda sempre a la cua dels premis, però amb pressupostos molt discrets cada vegada planta treballs millor confeccionats i ideats. Ara és Daniel Jiménez Zafrilla qui realitza el cadafal, titulat Per fi lliure!. Una aposta clara per aportar espectacularitat a un tema amb rerefons social. L’artista valencià ha emprés una línia temàtica i estètica que adapta perfectament a València i a Alacant. Serà una digna exposició de valors.

(9) Sèneca – Autobusos repetix amb la factoria Pedro Santaeulalia, encara que l’any passat no complí del tot amb les expectatives. Ara l’artista més afamat de València es lleva la màscara i presenta un treball purament clàssic, de traços grossos i caricaturescos. Enjogassats estarà rematada per un iaio i el seu net que s’entretenen amb els jocs de sempre. Juga molt a no agradar al públic majoritari, però la bona factura es pressuposa.

(10) Polígon de Sant Blai no troba el seu lloc. Ara torna a contractar a l’artista Carlos Simón, que presenta el projecte Un pecat molt original. La figuració agressiva alhora que estilitzada es ficarà sobre un pedestal en forma d’arbre de les temptacions, amb grotesques interpretacions d’Adam i Eva incloses. El problema de sempre: una plaça massa gran per a una aposta massa modesta. Però la comissió continua esforçant-se en fer-ho millor que adés.