Esbós de Ramón Pla per a Cuba-Literat Azorín, després de quedar descartat en el concurs a la falla municipal de 2010

Destacables: Nou Campanar i Convent de Jerusalem. Interessants: els projectes d’Almirall Cadarso i Cuba-Literat Azorín. La resta? Propostes amb caràcter ineludible de la factoria Santaeulalia i alguna que altra col·laboració que pretén mantindre la denominació d’Especial en un any marcat pels importants retalls pressupostaris.

Nou Campanar | Pere Baenas no fa sempre el mateix. Així ha quedat demostrat amb este bes entre els dos gran titans de la natura que presenta per a l’any 2010. Polèmiques a banda sobre fins a quin punt és seu el projecte, el treball, ja des de la seua maqueta, es declara trepidant i digne d’admirar, especialment en la seua plantà. Baenas s’enfronta a un exercici de força que si el remata amb solvència (i aconseguix mantindre eixes espectaculars cabelleres en l’aire) podria suposar la seua gran primera victòria a la secció Especial de València.

Convent de Jerusalem | Ja ho havia afirmat el seu artista: “Convent 2010 serà la germana major de La coentor de 2004”. Paco López repetix la mateixa fórmula de disseminar per tot el cos central una gran quantitat de ninots (una muntonà) i ens deixa amb la mel als llavis sense avançar-nos en la seua maqueta com serà la pintura que lluirà finalment el monument. Se pressuposen uns acabats perfectes i gust pel detall a l’hora de personalitzar les quatre estacions. És el que es pot esperar del seu artista a banda de (esperem) un augment del tamany que òmpliga tota la demarcació.

Sueca-Literat Azorín | De Nou Campanar a la Plaça de l’Ajuntament… Pedro Santaeulia és un dels grans i amb la construcció per segon any consecutiu de la falla municipal, afronta el treball d’una Especial. Planet-Falles serà una falla còmoda per a l’artista, acostumat a les exigències de la “volumetria Armiñana”. La falla recorda, vagament, a la plantada en Nou Campanar per l’any 2006, Tot a Cent, en la que ninots sense cap relació aparent es conjugaven al voltant d’un cos central. En este cas l’aire permetrà a la falla respirar i l’espectador podrà descansar la vista i admirar el conjunt.

Espectacular muntatge de Baenas, dissenyat per Monterrubio.

Plaça del Pilar | Lafarga va donar l’inimaginable al 2009. Enguany treballa sobre segur amb un projecte menys ambiciós, però que es perfila com un dels preferits dins la categoria. Digne d’admirar serà eixa part del remat inclinada des del més alt fins arribar a terra, així com el fabulós cotxe d’època que forma part d’ella. Línies rectes, sense complicacions en l’estructura, i amb un modelat propi de Santaeulia per a omplir la sempre agraciada plaça del Pilar.

Almirall Cadarso-Comte d’Altea | És inevitable fer un balanç de la trajectòria d’Algarra des que començà a la secció i afirmar amb rotunditat que la seua superació és imparable. Destaca la seua solvència per a fer grans projectes partint d’idees simples.  Per al 2010 es traduïxen en una de les seues falles més estudiades i evolucionades de totes. La crisi dels anys 20 ambientarà un conjunt harmònic de línies rectes i estilitzades que, encara que córrega amb el risc de quedar-se buida, és una de les millors propostes d’este any.

Cuba-Literat Azorín | Una de les propostes més interessants de les presentades fins al moment. Originalitat en un any on predominen els temes ja coneguts per tots i arquetípics de les falles d’Especial. Latorre i Sanz volen presentar-nos als seus veïns de l’Anglaterra victoriana, la família Skala. Amb un disseny de Ramón Pla elevat a l’enèsima potència configuren un monument circular de grans volums que rodegen tot el cos central. L’escala és sempre un element difícil de tractar però confiem en un bona jugada sense juntes que tapar i amb virtuosisme pictòric. La falla es presta a això.

Exposició-Misser Mascó | Debut de Fede Ferrer en la secció Especial amb un currículum basat en importants premis a la primera categoria, amb ninot indultat inclòs. La maqueta, innegablement, du el segell personal de l’artista: una escena quasi costumista de gran visualitat i tendresa embafosa. Amb un retall considerable de pressupost respecte als dos anys anteriors, la comissió del barri de Mestalla confia en les mans del debutant l’obligació de mantindre els bons resultats d’anteriors exercicis. No serà fàcil.

L’Antiga de Campanar | Enguany és l’any de les col·laboracions estrella i molts artistes adopten estils externs al taller. El d’Armengol i Cimas serà un d’estos. Partint d’un disseny de Paco López envien un ultimàtum a la societat: és l’hora de la veritat, el moment en què la natura es rebel·la contra la humanitat. Composició dels arxiconeguts quatre elements rodejant la falla des dels peus fins a la part més alta. Cadafal recte, d’apenes moviment, en què el més destacable serà el modelat. Proposta difícil per a la particular plaça: només coneixerem l’efecte al vore-la plantada.

Na Jordana | La comissió està canviant. Ja no es aquella de les falles innovadores que trencaven la monotonia clàssica dels monuments especials i cada volta es perfila com una falla que, en qüestió monumentalística, pareix ancorada en la mitat de la taula de premis. Vicent Llácer presenta un fanal, del que és inevitable traure referents anteriors. Personatges bipolars manifesten la seua bogeria. Destaquem el ninot de Mister Hyde sense poder evitar  tindre la sensació que l’estil serà molt paregut al de la Plaça del Pilar.

Regne de València-Duc de Calabria | Parlant de col·laboracions, la factoria Santaeulalia ha fet el seu agost dins la secció. Alejandro Santaeulia ens presenta un secret que dos dones tafaneres tenen la mala fortuna de compartir davant mil ulls. Composició compacta que recorda la de les falles infantils més bigarrades. Tirarem en falta l’impacte d’un remat que sobreïsca més de l’habitual.