Estos dies les falles de Paiporta són protagonistes per una notícia tan sorprenent com inèdita. El president de la Junta Local ha hagut de dimitir després de fer-se públiques unes opinions donades a la xarxa social Facebook, mitjan les que insultava a la fallera major del poble per ser «massa major». El ja expresident, José David López va dir que la dona en qüestió, Pepa Domenech, de 61 anys, està «per a anar en cadira de rodes». I és que moltes persones públiques no tenim idea de les repercussions que poden tindre unes opinions quan se n’ixen de l’àmbit privat.

Tot ha passat en el mateix any en què l’alcalde de Paiporta, Vicente Ibor, ha decidit reinstituir la figura de la Fallera Major de les festes. Ara, el president de la comissió on està censat l’expresident de la Junta Local està plantejant-se la possibilitat de donar-lo de baixa. Esta mesura, al meu parer, seria excessiva i constituiria un precedent molt perillós. La globalització al món de les comunicacions, i especialment a la xarxa d’internet, cada dia permet (de vegades involuntàriament) que les nostres opinions més privades puguen fer-se públiques.

I tots tenim opinions sobre les coses. El president de la nostra falla, l’artista faller que guanya un primer premi, inclús el president de la Junta Central Fallera: tots tenen un criteri molt personal sobre les coses. Moltes vegades no són paraules diplomàtiques, políticament correctes o tolerables socialment. La major part de vegades estes opinions no transcendixen i es queden en un rogle d’amics o en una conversa telefònica. Però internet obri la possibilitat de que qualsevol faça pública l’opinió més personal i algú s’assabente. Naix el problema.

D’altra banda no caldria comentar que les dones que trien ser falleres majors, amb voluntarietat i vanitat, queden exposades al públic i són objecte de comentaris. De vegades favorables i de vegades, com en este cas, també poden ser diana d’insults, humiliacions i despropòsits. Estan ahí, en certa manera, per a representar una festa que es fonamenta en la crítica social. Per tant, el sentit d’una crítica és una cosa tan assumida dins el món faller que no caldria fer esment d’este caràcter intrínsec a qualsevol societat, però amb ressò especial a la societat fallera.

Parlaríem també dels fòrums. Cap fallera major o candidata a la Cort d’Honor rep de bon gust una crítica. Esta senyora està molt grossa. Esta xiqueta és lletja. Esta vestix malament. És massa major. Es pot opinar sobre la gent d’esta manera? I tant que sí. La revista Cuore ho fa totes les setmanes, i es convertix així en un mitjà de comunicació dedicat a l’entreteniment. Sembla una opció molt divertida i respectable.  Però en un àmbit tan reduït com el de les falles, on tots ens vam conéixer el mateix dia, fer en veu alta una valoració d’este tipus és molt perillós. Cadascú paga la seua condemna. I ací el president de les falles de Paiporta (que tal volta siga tan faller i tan honest com el que més) ha pagat la seua i ha perdut un càrrec públic de poder i —sobretot— d’honor. Una disculpa personal tal volta no tinga raó de ser. Una disculpa pública seria una obligació ètica. Però en qualsevol cas no mereix cap lapidació. Que ací tots tenim boca. I Facebook replega les boques de tots.